El peix globus

El 2009 el Departament d'Agricultura, Ramaderia , Pesca, Alimentació i Medi Natural va rebre el primer avís sobre la troballa d'un exemplar d'aquesta espècie al Mediterrani. Des d'aleshores fins ara se n'han trobat uns 15 més a les vores del litoral català.

Normalment aquest peix viu entre els 10 i els 100 metres de profunditat a la zona d'entre aigües, tot i que també se'l pot trobar fins als 500 metres. Físicament pot ser de varis colors, marronós o verdós i amb la part inferior o panxa blanquinosa. Aquesta darrera part està coverta de petites espines i és la part que inflen quan tenen sensació de perill.

Són peixos d'aigües més càlides que les del mediterrani i la causa de que aquests hagin aparegut a aquest mar és, lògicament, l'escalfament global, que ha provocat que aquest ambient sigui favorable per a aquesta espècie no autòctona. Segons l'Institut Espanyol d'Oceanografia aquesta espècie ha entrat a les costes catalanes pel canal de Suez i s'ha propagat i establert ràpidament, fins a arribar a afectar a les poblacions autòctones i a la pesca.

El principal problema d'aquesta invasió és el perill que suposa aquest peix, no només per a les altres espècies si no sobretot per als humans, ja que és una espècie verinosa i no apte per al consum que es pot confondre fàcilment amb altres espècies sent venuda a la població. Aquest error es podria donar fàcilment gràcies a la fama del mediterrani per tenir un 100% de les seves espècies comestibles que encara que no sigui directament s'utilitzen per a fer caldos o sopes.

Els únics llocs on es mengen el peix globus són les costes asiàtiques, se'l mengen en forma de sushi però el cuiner ha d'haver cursat una preparació de tres anys per estar autoritzat a manipular aquest peix, i tot hi això es coneixen accidents relacionats amb la mala elaboració i ingerció d'aquesta espècie

Una altre espècie invasora que afecta el mediterrani és l'alga marina Caleurpa taxifolia, que afecta sobretot a les praderies de la posidònia, situades a les costes de les Balears, Itàlia, Croàcia, França i d'altres, a punts amb una gran influència lumínica, ja que no poden sobreviure sense una llum intensa amb una duració mínima de 12 hores. Aquesta espècie es caracteritza per anar eliminant a poc a poc la vegatació autòctona, fet que indirectament provoca també la desaparició d'altres espècies animals com els peixos, les garotes, etc.

Per a solucionar aquest conflicte és important controlar molt bé les zones on l'alga és present i evitar-ne la propagació, netejant bé les xarxes i els sistemes de pesca dels vaixells pesquers, etc. Per altra banda, pel peix globus el Departament ha proposat el disseny d'un pòster per a millorar-ne l'identificació i disminuir el marge d'error on s'explica detalladament la seva descripció i també què fer en cas de trobar-ne un exemplar.

Póster fet pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca per difondre aquest problema

Diving

INTRODUCTION
Three weeks ago, the students of marine life of 1st and 2nd bachillerat we all met at the school's swimming pool to dive in it. Three experts came to tell us how to place the material that we were going to use, signs to communicate with each other in the water and to dive with us. Because everything went well we divided the group in pairs, and each one dived with an expert. There were two couples in the water each time.

Two experts diving

TECHNICAL ACTIVITY
EQUIPMENT:
To be able to dive, we had to use an specific equipment. Most importantly, a bottle with air to breathe underwater through the breathing tube. This air is compressed, so that there is a lot in every bottle so we can immerse ourselves in a longer period of time. You also need a regulator that allows you to breathe at the air pressure which you are underwater. You also need a barometer to know at which pressure you are every time, and finally, the jacket, which allows you to load the bottle at the back and it is connected to the tubes that allow you breathing (there are two, one of which is longer than the other. The longer one is which you uses, and the shorter one is which you uses in case that your partner takes your tube, so you'll have another one for you) and to the barometer. This jacket has a system that allows it to inflate and deflate. Apart from this basic equipment is also recommended goggles, flippers, among other things.

Diving equipment

DETAILS OF IMMERSION:
Each pair was 10-15 minutes underwater at a maxim depth of 1.8 m, which is the maximum depth of the school's swimming pool. At this depth, there was no possible decompression problems.

AIR CONSUMED
We consumed an average of 24-25L air at one atmosphere per minute. If we know that we were diving between 10 and 15 minutes (we'll take 12 minutes to do the calculaltions), at a depth of 1,5 meters, therefore, to 1,15 atmospheres.
Calculations:
24,5L / 1atm = XL / 1,15atm
X = 28,175L of air every minute

28,175L*12min= 338,1L air consumed in the diving

SECURITY MEASURES
At the sea there are many risks, that is why you have to be stricter with the security measures. At the sea you should be aware of all of these things if you do not want to suffer any accident: never dive alone, before entering the water you have to check that the equipment is in order, make sure you are ok and the sea is in good condition, consider the level of your companions, do not separate of them, not dive again before 24 hours have past, learn to communicate with colleagues in the water, among other things.
At the sea you can not play the hero.

CONCLUSIONS
This dive has been very rewarding. We learned more about the marine world and how to understand it by a practical and nice way. We have learned many tricks and concepts explained by three experts, which is amazing. We are very grateful to have had the opportunity to dive.

WEBGRAPHY
http://en.m.wikipedia.org/wiki/Diving_equipment
http://fordivers.com/es/blog/2013/09/18/30-pasos-para-bucear-seguro/

L'origen de la vida als oceans

Durant el transcurs de les darreres classes hem estat treballant diferents temes relacionats amb el mar, la Mar i jo, la Clara, vam decidir fer un pòster sobre l'origen de la vida a la terra i als oceans.

El guió que vam realitzar abans de realitzar el poster constava de totes les parts que volíem tractar al póster. 

Aquestes són les següents:

- Títol

- Abiogènesis (com a introducció al tema parlaríem de la teoria del brou primitiu)

- Perquè a l'oceà i no a la terra? (ens va semblar importrant destacar la raó per la que la vida es va crear a l'aigua)

- Primeres cadenes d'RNA (la formació d'éssers complexos com els que som ara va començar amb la formació de les cadenes d'RNA, més senzilles que les de l'ADN)

- Primers organismes procariotes i seguidament eucariotes ( el pas d'RNA a ADN i seguidament la formació del nucli a les cèl·lules)

- Producció d'O2 i orígen dels organismes aeròbics (si no hi hagués oxigen a l'atnmosfera no hauria sigut possible la creació dels organismes com els coneixem ara i això va ser gràcies a les algues cianofícies)

- Començament de la vida a la Terra (de la mateixa manera que comentem perquè es va formar la vida a l'aigua i no a la terra ens sembla rellevant explicar per què i quan es va fer el pas de l'aigua a la superfície)

- Webgrafia

- Conclusions

Clicant al següent enllaç podeu veure el Póster realitzat:

Póster Origen de la Vida als oceans

Praderies de posidònia

En aquesta entrada us mostrem tres imatges on apareixen tres organismes diferents a cada una, que podem trobar a les praderies de posidònia de les illes Medes, amb una breu explicació de cada un.

 En aquesta primera imatge observem els següents organismes:
Agulleta (Syngnathus acus) (vermell): hàbitat nècton, alimentació heteròtrofa, consumidora primària.

Llavió (Symphodus tinca) (blau): hàbitat bentos, alimentació heteròtrofa, consumidor secundari.

Tuta (Chromis chromis) (verd): hàbitat nècton, alimentació heteròtrofa, consumidora primària.

En la segona imatge, observem:
Vaca serrana (Serranus scriba) (groc): hàbitat plancton, alimentació heteròtofa, consumidora primària.
Morena del mediterrani (Muraena helena) (taronja): hàbitat nècton, alimentació heteròtrofa, consumidor primari. 

Estrella de mar (Azterozoa) (lila): 

hàbitat bentos, alimentació heteròtrofa, consumidora segundària.

I per acabar, a l'última imatge hi veiem:

Canari (Symphodus mediterraneus) (blanc): hàbitat bentos, alimentació heteròtrofa, depredador.
Acra (Pinna nobilis) (negre): hàbitat plancton, alimentació heteròtrofa, consumidor primari.

Posidònia (Posidonia oceanica) (vermell): hàbitat bentos, alimentació autòtrofa, depredadora.

Peixos per la Fira

Qui som?

Som la Mar Canyelles i la Clara Marcè, alumnes de l'escola Garbí de 2n de Batxillerat i presentem el següent blog, on hi anirem penjant totes les tasques i informació rellevant que anem obtenint durant el transcurs de la matèria optativa: vida marina.