Prova final

Finalment, després de cinc mesos d'optativa, hem acabat, i com a treball final hem fet aquesta presentació:

Snorkel

VAIXELL

 Vaixell del Diving Centre

Vaixell del Diving Centre, timonera i motor del vaixell

El vaixell del Diving Centre està fet d’alumini, perquè és més consistent que altres materials i permet una bona navegació. La consistencia és necessària perquè aquest vaixell està pensat per transportar passatgers durant una navegació curta, per això disposa d’un espai per deixar l’equipatge i també unes escales especials perquè els passatgers puguin pujar i baixar amb les aletes sense cap problema.

A la part superior del vaixell, hi ha un tendal que ajuda a que el moviment sigui el mínim.

El vaixell també disposa de certes mesures de seguretat: armilles (32 pels passatgers i dues d’extres), 6 bengales, 6 pots de fum i anelles salvavides. També com a mesura de seguretat, el vaixell té bombes d’achique (per treure aigua), un equip d’oxigenació que consta d’una maleta i una ampolla, flotadors on hi caben 12 persones i una barca auxiliar per socórrer a un màxim de 4 persones, que està lligada a la popa.

El vaixell té 2 motors que normalment van a 1800 revolucions/minut, no obstant, el dia que hi van anar, hagués anat a 1500. Té 220 cavalls, en canvi, el de la barca auxiliar en té 100.

A la primera fotografia, observem un salvavides encerclat de color blau i el tendal.

A la segona, la campana està encerclada de color verd i la imatge que senyala el requadre groc és la timonera. El número 1 ens indica el GPS i el 2 els llums de navegació: el color verd ens indica l’estribord, la dreta, i el color vermell el babord, l’esquerra, a l’hemisferi nord. Finalment, el requadre vermell ens mostra el motor, i el número 3 senyala la bomba d’achique.

DADES METEOROLÒGIQUES

DADA		VALOR
Temperatura atmosfèrica (11h)		14ºC
Temperatura	Màxima	16ºC
	Mínima	5ºC
Temperatura aigua	0m	14,62ºC
	-5m	14,60ºC
	-10m	14,60ºC
	-30ºC	14,42ºC
	-50ºC	14,45ºC
Pressió atmosfèrica		1025hPa
Humitat relativa		70%
Direcció del vent		Sud-Oest
Velocitat del vent		24,3km/h
Escala de Beaufort		4
Estat de la mar		Forta maror i mar marejada
Escala de Douglas		4
Precipitacions		0mm
Cobertura del cel		25%

NAVEGACIÓ

Carta nàutica de la zona de Palamós

1a part, anada total nm= 6nm

 - 1r tram: 78º --> 5nm

 - 2n tram: 18º--> 1nm

2a part, tornada total nm= 5,6nm

 - 3r tram: 221º--> 1nm

 - 4t tram: 180º--> 4,1nm

 - 5è tram: 223º--> 0,5nm

Velocitat mitjana: 6,5 nusos

Distància recorreguda: 11,6nm

Temps sense parada: 1h 47min.

OCEANOGRAFIA

El disc de Secchi és un instrument que mesura la terbolesa de l’aigua (penetració lluminosa) en masses d’aigua com els rius, llacs i mars.

Aquest instrument està format per un disc dividit en quatre parts pintades de blanc i negre alternativament d’entre 30 i 300 cm de diàmetre. En aquest disc, s’hi enganxa una peça de plom i un cordill on es marquen els metres. Per utilitzar-lo, ens hem de col·locar just a sobre de la massa d’aigua, no sobre ponts ni preses; un cop hem deixat de veure el disc, hem d’anotar els metres que s’ha enfonsat. Per tenir uns resultats acurats, aquest procediment s’ha de repetir 2 o 3 cops.

No obstant, els resultats que s’obtenen depenen molt de l’hora del dia i l’època de l’any, ja que com més intensitat lluminosa hi hagi, més trigarem a deixar de veure el disc.

La mànega de plàncton, s’utilitza per, després d’haver-la arrossegat un cert temps, saber quina quantitat d’organismes s’hi ha acumulat al fons. Sabent quina distància s’ha arrossegat la mànega i el diàmetre de l’entrada d’aigua, sabem la quantitat que hi ha entrat i per tant, podem saber quants microorganismes hi ha per cada metre cúbic d’aigua.

Aquest instrument consta d’una anella de diàmetre conegut d’on es desplega una xarxa tancada pel final, on hi ha un petit pot que s’hi acumulen els microorganismes. Depenent de la mida dels forats de la xarxa agafarem uns microorganismes o uns altres.



CAPBUSSADA

When we were snorkelling we saw lots of different species. In fact, just at the beginning of our first diving, we saw a little jellyfish and we surprised a lot. We also saw different kind of little fishes, that I wouldn’t be capable of saying which species were, but so nice. In the middle of the rocks, a few meters inside, we could see some sea urchins hidden. We could see again another little jellyfish, when we were about to finish our diving. At the end, we saw a little octopus.

Then, when we had finished and we were having lunch, two experts in marine life showed us some animals that they had took from the sea, including a sea cucumber (one of the most curious animals I’ve ever seen), some starfishes, etc.

Conferència del senyor Aguilar

Actualment la pesca és l’única activitat recol·lectiva i de “caça” que fa l’ésser humà per a raons majors que la diversió o la competició. Ara bé, amb el pas del temps observem l’increment que ha tingut aquesta activitat amb el transcurs dels segles, cada vegada s’ha d’invertir més temps, tecnologies i espai per conseguir el mateix volum de peix que fa 20 anys, i això ja de per sí imposa el problema lògic de que s’estan acabant els peixos i que cada cop els deixem menys temps per reproduir-se. Però aquest no és l’únic problema, com que cada vegada costa més conseguir peix, cada cop s’utilitzen tecniques més nocives i destructives que van acabant amb la fauna i la flora que no és del nostre interès i amb la que anem arrassant per aconseguir els nostres objectius.

Els problemes intrínsecs de la pesca són tals com la utilització de xarxes de ròssec, que consisteix en arrossegar les xarxes pel fons marins arrassant amb tota la flora i els animals arrelats a les roques o moltes d’altres que no tenen en compte els peixos que pesquen. És per això que l’altre gran problema de la pesca és la no espcificitat dels productes que aconsegueixen. Els grans vaixells pesquers aconsegueixen tot tipus d’especies diferents, i la gran majoria tant sols en busquen una o dues, els altres animals pescats són retornats al mar morts.

Podem concluir amb la reflexió de que la pesca és una activitat que afecta la biodiversitat i és altament destructiva, i malgrat els intents, no té massa previsions de millora. Això ho veiem reflexat en accions com la construcció i prospera venta del vaixell pesquer més gran del món, l’Atlantic Down.

El senyor Aguilar ens va explicar que la pesca té provisións de colapsar-se l’any 2048, quan haurem de començar a alimentar-nos bàsicament de peix de piscifactoria, més car i menys bo. Tot i aquestes previsions, el nostre grup ha pensat una possible solució: establir d'una forma clara i entenedora els límits de la pesca, ja siguin de mecanismes com de quantitats. És a dir, que els pescadors tinguin prohibits els mètodes pesquers més destructius i unes quantitats de peix màximes, legalitzant-ho tot i vetllant perquè es compreixin les lleis i el peix natural no s'extingeixi.

La contaminació als oceans

Els nostres companys Àlex Vilà i Georgina Camps han realitzat el póster sobre els perills als que estan suposats el oceans, la majoria humans, i sobre el que poden comportar en un futur no massa llunyà.

Influència del Mar Mediterrani en les cultures

Aquest és el póster dels nostres companys Carlos Parrilla, Roger Places i Laura Moreira. Ens expliquen que el Mar Mediterrani és una gran extensió d'aigua en la qual s'hi han donat grans intercanvis culturals, comercials i migratoris. També remarquen la importància d'aquest mar per a les grans civilitzacions costaneres tant europees, asiàtiques o africanes.

Llum, temperatura i profunditat

Els nostres companys Luís Camprubí, Gerard Roch i Roger Vargas han realitzat el següent póster on ens expliquen diferents aspectes sobre cada un dels tres conceptes estretament lligats a la vida marina que són la llum, la temperatura i la profunditat dels mars i dels oceans.

Ecosistemes Marins

Al següent enllaç hi ha el Póster dels nostres companys Salvador Galup i Héctor Garcia que tracten el tema dels diferents ecosistemes marins. El programa audiovisual que van utilitzar no ens permet penjar-ho en format fotogràfic ja que és una imatge animada.


                                                          Ecosistemes Marins